Benvolguts/des,

La Comissió Europea ha publicat els resultats del monitoratge trimestral de preus dels  refrigerants (Q4/2025) en el marc del Reglament (UE) 2024/573 sobre gasos fluorats i el sistema de quotes HFC.

L’informe recull dades de 56 empreses de 10 Estats membres (productors, distribuïdors, fabricants d’equips i empreses de serveis) i analitza l’evolució dels HFC d’alt PCA i de les alternatives de menor impacte climàtic.

1. Evolució dels gasos d’alt PCA

(PCA / GWP: Potencial d’Escalfament Global)

Comparativa amb Q4/2024:

R410A: -3%

R134a: -3%

Comparativa amb el trimestre anterior  (Q3/2025):

R410A: estable

R134a: -3%

Tot ...

Benvolguts/des,

Us informem que UPM ha organitzat un webinar sobre la publicació i l’actualització del conveni col·lectiu de la indústria siderometal·lúrgica. En la què s'analitzarà en detall; les principals modificacions i novetats respecte al conveni anterior, la correcta interpretació de les clàusules més rellevants per evitar contingències, aspectes pràctics per a l'aplicació del conveni al dia a dia de la seva empresa i resolució de dubtes.

 Data: Dimarts 24 de febrer

 Horari: 10:00-12:00h

 Ponents:

•          Juan Pedro Huertas: Director Jurídic i de Relacions Laborals UPM. Advocat.

•          José Luis Salido Banús: Advocat. Assessor Jurídic UPM.

INSCRIU-TE

Benvolguts/des,

El passat 11 de febrer es va publicar al BOE el Reial Decret 88/2026, pel qual s’aprova el nou Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d’energia elèctrica.

Aquest Reial Decret actualitza el funcionament del mercat minorista elèctric. El seu objectiu principal és reforçar la protecció del consumidor, millorar la transparència en la contractació i introduir un marc normatiu clar per a nous actors com l’agregador independent de demanda.

Tot i que la norma no modifica directament la reglamentació tècnica d’instal·lacions (REBT, autoconsum, etc.), sí que afecta l’entorn contractual i operatiu dels  vostres clients, especialment en projectes d’electrificació, fotovoltaica, bateries o punts de recàrrega.

• Més protecció  i transparència en la  contractació

El reglament endureix les obligacions de les comercialitzadores per evitar pràctiques abusives i  millorar la informació al consumidor.

Entre les principals mesures destaquen:

• Prohibició  de trucades comercials no sol·licitades a domicilis particulars.
• Obligació de lliurar, abans de qualsevol canvi de preu o nova contractació, un document  independent del contracte amb:
• Resum de l’impacte en la factura.
• Taula comparativa abans/després.
• Reforç dels mecanismes de reclamació (resposta en un màxim de 15 dies).
• Possibilitat de designar un defensor del client amb resolucions vinculants.

El client final estarà millor informat i més protegit. Això implica que qualsevol recomanació sobre canvis de potència, tarifes o modalitats contractuals vinculades a una instal·lació haurà d’estar tècnicament ben fonamentada.

• Més flexibilitat en contractes i potències

• Un dels canvis més rellevants és la flexibilització del model  contractual, adaptat a nous escenaris d’electrificació i autoconsum
• La norma permet:
• Rescindir contractes (≤15 kW) sense penalització (amb excepcions limitades).
• El canvi de comercialitzadora haurà de completar-se en un màxim de 10 dies.
• Contractes de temporada (durada inferior a un any).
• Possibilitat de disposar de dues potències diferents durant 12 mesos.
• Modificacions de potència amb més flexibilitat (segons desenvolupament de la CNMC).

• Aquesta mesura reforça la viabilitat econòmica de les instal·lacions vinculades a la mobilitat elèctrica. Aquesta flexibilitat pot influir en:

• El dimensionament de sistemes fotovoltaics.
• La planificació de bateries i sistemes híbrids.
• L’optimització de potències en habitatges electrificats (aerotèrmia).
• La gestió de punts de recàrrega de vehicle elèctric.
• Caldrà analitzar cada projecte no només des del punt de vista tècnic, sinó també contractual i tarifari.

• Regulació de la figura de l’Agregador Independent

El RD 88/2026 estableix per primera vegada el marc complet de l’agregador independent de demanda.

Aquesta figura podrà:

• Agrupar consums o generació de diferents usuaris.
• Participar en mercats d’equilibri i flexibilitat.
• Gestionar la resposta de demanda.
• Generar  compensacions econòmiques als consumidors.

Els clients podran contractar un agregador independentment de la seva comercialitzadora.

Aquest nou model presenta diferents possibilitats per la figura de l’agregador com:

• Instal·lacions amb sistemes de control i monitoratge avançat.
• Integració d’emmagatzematge amb gestió intel·ligent.
• Serveis de flexibilitat energètica.
• Nous models de negoci vinculats a la gestió de la demanda.

El desenvolupament operatiu dependrà de futures ordres ministerials i procediments tècnics.

• Protecció davant talls de subministrament

El reglament reforça les garanties socials vinculades al subministrament elèctric, consolidant-lo com a servei essencial en determinades situacions.

L’objectiu és evitar  situacions de vulnerabilitat energètica i assegurar una protecció especial als col·lectius sensibles

En aquest sentit, la norma estableix:

• Prohibició  de tall a consumidors electró-dependents.
• Possibilitat que les CCAA declarin essencial el subministrament a beneficiaris del bo social.
• Prohibició d’interrupcions en dies festius o vigílies.
• Revisió de costos de desconnexió i reconnexió.

Aquest marc reforça la dimensió social del subministrament elèctric.

• Nou model d’accés a dades (SIPS – Datahub)

Es modernitza el Sistema d’Informació de Punts de Subministrament i es crea un punt d’accés únic a  les dades gestionat per l’Operador del Sistema.

Què podran fer els consumidors?

• Podran accedir gratuïtament a les seves dades.
• Podran limitar l’accés a tercers.

Aquest canvi és rellevant perquè les dades de consum són la base per un bo dimensionament i  una bona optimització energètica.

A mig termini, el nou model pot facilitar:

• Anàlisis més precisos de corbes de càrrega.
• Dissenys d’instal·lacions més ajustats.
• Major integració amb sistemes de gestió energètica.
• Protecció de serveis d’optimització i eficiència.

En definitiva, aquest model reforça la digitalització del sistema elèctric i obre la porta a una instal·lació cada cop més vinculada a la gestió intel·ligent de l’energia, no només a l’execució tècnica.

• Terminis d’adaptació i règim sancionador

Les comercialitzadores disposen de 4 mesos per adaptar-se a bona part de les noves obligacions.

Els incompliments en matèria de protecció al consumidor poden ser considerats infraccions greus.

• Consideracions finals

El Reial Decret 88/2026 transforma el marc contractual, la gestió de potències i la flexibilitat del sistema elèctric.

Des de FEGICAT continuarem analitzant el desenvolupament reglamentari pendent i us mantindrem informats de qualsevol aspecte que pugui tenir impacte operatiu en la activitat professional de tots els agremiats.

Benvolguts/des,

Us informem que, amb data 13 de febrer de 2026, s’ha publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) el nou Conveni Col·lectiu per a la Indústria Siderometal·lúrgica de la  Província de Barcelona, amb vigència per als anys 2025-2027.

Aquesta publicació comporta la seva entrada en vigor en els termes establerts en el propi text convencional i suposa un marc normatiu de referència per a totes les empreses i organitzacions del sector.

Amb l’objectiu de facilitar-ne el coneixement i la correcta aplicació, el proper 24 de febrer l’UPM organitzarà una jornada online, en la qual s’analitzaran en profunditat les principals novetats i modificacions introduïdes, oferiran una interpretació detallada de les seves clàusules i es resoldran els dubtes que puguin sorgir en la seva aplicació pràctica.

En breu us farem arribar la informació relativa a la inscripció i al programa de la sessió.

Benvolguts/des,

En relació amb la recent publicació del Reial Decret-Llei 2/2026, i davant les consultes rebudes per part de diverses empreses instal·ladores, FEGICAT ha analitzat el contingut de les mesures fiscals aprovades per tal de clarificar el seu abast i la seva aplicació pràctica en el nostre sector.

• Quines actuacions poden beneficiar-se de les deduccions?

El Reial Decret-Llei 2/2026 manté les deduccions a l’IRPF per obres de millora de l’eficiència  energètica en habitatges i edificis residencials.

Els percentatges de deducció poden ser:

• 20 % - Aplicable quan es redueix almenys un 7 % de la demanda de calefacció i refrigeració de l’habitatge.
• 40 % - Aplicable quan es redueix almenys un 30 % el consum d’energia primària no renovable o s’assoleix una qualificació energètica A o B en l’habitatge.
• 60 % - Pensava principalment per actuacions en edificis residencials complets quan es redueix almenys un 30 % del consum d’energia primària no renovable o s’assoleix classe A o B a nivell d’edifici.

Aquestes deduccions afecten actuacions com la renovació d’instal·lacions tèrmiques, millores  en l’aïllament o la incorporació de sistemes més eficients.

En tots els casos, és imprescindible que la millora energètica quedi acreditada documentalment per tal que el contribuent pugui aplicar la deducció.

• Deducció per punts de recàrrega i vehicles elèctrics
• Es manté la deducció del 15% a l’IRPF per:
• L’adquisició de vehicles elèctrics endollables o de pila de combustible.
• La instal·lació de punts de recàrrega en immobles propietat del contribuent.
• En el cas dels punts de recàrrega, s’hi inclouen les instal·lacions individuals en habitatges unifamiliars, places d’aparcament vinculades a habitatges o instal·lacions en garatges comunitaris d’ús privat, sempre que compleixin la normativa vigent i estiguin correctament facturades i justificades.
• Aquesta mesura reforça la viabilitat econòmica de les instal·lacions vinculades a la mobilitat elèctrica.
• Llibertat d’amortització per a empreses

El Reial Decret-Llei també manté la llibertat d’amortització (permet amortitzar íntegrament en un sol exercici determinades inversions) a l’Impost de Societats per:

• Instal·lacions d’energies renovables.
• Infraestructures de recàrrega associades a activitats econòmiques.

Això permet a les empreses accelerar la deducció fiscal de les inversions realitzades.

• Consideracions finals

Des de FEGICAT volem recalcar la importància de:

• Informar correctament els clients sobre els requisits tècnics necessaris per accedir a les deduccions.
• Garantir que les instal·lacions compleixin la normativa vigent.
• Assegurar l’emissió correcta de factures i la traçabilitat dels pagaments.
• Conservar la documentació tècnica acreditativa de les actuacions realitzades.

Aquestes mesures continuen sent una eina important per dinamitzar l’activitat del sector.

Benvolguts/des,

Us informem que, arran d’una denúncia formal presentada per FEGICAT el passat 23/10/2025 relativa a deficiències greus en una instal·lació d’alimentació de punts de recàrrega de vehicle elèctric (IRVE) situada en un aparcament municipal de Barcelona, el  Servei de Seguretat d’Instal·lacions de la Generalitat de Catalunya ha dut a  terme les corresponents actuacions inspectores.

Segons la comunicació oficial rebuda, el personal inspector ha constatat l’existència de deficiències  de seguretat, i atesa la seva gravetat, s’han requerit mesures immediates per garantir que el funcionament de les instal·lacions no comprometi la seguretat de les persones ni dels béns. Així mateix, s’indica que els fets observats poden ser constitutius d’una presumpta infracció de la normativa en matèria de seguretat industrial.

Des de FEGICAT volem posar en valor tres elements fonamentals:

1. El sector instal·lador és part de la solució. Aquesta actuació s’inicia a partir de la detecció de deficiències per part d’un instal·lador/mantenidor habilitat, en el marc del manteniment reglamentari.
2. La seguretat no és negociable. Les instal·lacions d’IRVE han de complir estrictament el REBT i la ITC-BT-52 i la normativa corresponent de Bombers.
3. Tolerància zero amb les males praxis i l’intrusisme. Les actuacions incorrectes, improvisades o executades al marge de la normativa no només posen en risc persones i béns, sinó que perjudiquen greument la imatge i la credibilitat de tot el col·lectiu professional.

FEGICAT continuarà exercint el seu paper com a garant de la qualitat, la seguretat i la  correcta execució de les instal·lacions, col·laborant amb l’Administració quan sigui necessari i defensant les empreses instal·ladores habilitades que treballen amb rigor i professionalitat.

Benvolguts/des,

Us informem, en relació amb diverses consultes rebudes sobre la signatura electrònica dels certificats d’instal·lació, FEGICAT ha traslladat la qüestió a la Subdirecció General de Seguretat Industrial per tal de confirmar el criteri oficial i garantir una correcta interpretació per part de les empreses instal·ladores.

• Què estableix la normativa?
• El Decret 192/2023, en vigor des del novembre de 2023, estableix de manera clara que els certificats d’instal·lació han d’estar:

• Signats  digitalment per una persona habilitada en l’especialitat corresponent, i

• Segellats  digitalment (amb una imatge del segell) per l’empresa instal·ladora per a la  qual treballa aquesta persona.
• Aquest criteri està expressament recollit a la normativa i no deixa marge d’interpretació.
• Pot signar el representant legal de l’empresa?
• El certificat no pot  estar signat únicament pel representant legal o administrador de l’empresa si aquesta persona no disposa de la corresponent habilitació com a instal·lador/a en l’especialitat que certifica.
• La signatura és l’acte mitjançant el qual una persona habilitada assumeix la responsabilitat  tècnica de la instal·lació executada.
• El fet de que un certificat no estigui signat per una persona habilitada implicarà un incompliment reglamentari que pot comportar sancions administratives i econòmiques per part de la Generalitat
• Aplicació a totes les tipologies d’instal·lacions
• Aquest criteri és aplicable a qualsevol certificat d’instal·lació que requereixi la intervenció d’una persona habilitada en la seva especialitat (gas, RITE, etc.), d’acord amb la normativa específica corresponent.

Benvolguts/des,

Us informem que, d’acord amb la Resolució ISP/342/2026, d’11 de febrer, s’han establert determinades restriccions com a conseqüència de l’activació del Pla especial d’emergències per risc de vent a Catalunya (VENTCAT), en fase d’alerta, davant la previsió de risc greu per vent que afecta de manera generalitzada tot el territori.

Atesa la intensitat i extensió del fenomen, i en compliment del que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, així com el Decret 133/2024, d’11 d’agost, s’han acordat les mesures següents:

Des de les 00.00 hores fins a les 20.00 hores del dia 12 de febrer de 2026, en tot el territori de Catalunya, s’aplicaran les prohibicions i limitacions següents:

• Evitar els desplaçaments que no siguin imprescindibles.

• Aplicar el teletreball en tots els àmbits en què sigui possible.

• Suspendre l’activitat educativa, esportiva i universitària, així com la dels centres ads-crits a les universitats i els centres de recerca universitaris.

• Suspendre l’activitat dels serveis socials bàsics i especialitzats.

• Suspendre l’activitat sanitària no urgent.

• Suspendre l’activitat en espais naturals, parcs i jardins urbans.

Us recordem que l’incompliment d’aquestes limitacions, restriccions i suspensions pot comportar la imposició de les sancions previstes a la normativa vigent, així com altres responsabilitats que se’n puguin derivar.

Des de FEGICAT us recomanem extremar les precaucions, seguir estrictament les indi-cacions de les autoritats competents i adoptar totes aquelles mesures preventives ne-cessàries per garantir la seguretat de les persones i les instal·lacions.

Aquesta Resolució produeix efectes des de la seva publicació al Diari Oficial de la Ge-neralitat de Catalunya.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.

FEGICAT alerta que la baixa presència femenina en FP  d’itineraris clau —especialment Electricitat i Electrònica— i l’elevat  abandonament durant els estudis limiten la incorporació de talent al sector  instal·lador.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT) posa el focus en un repte estratègic per al futur del sector: incrementar la presència de les dones en les professions tècniques vinculades a les instal·lacions, un àmbit clau per a la transició energètica, l’eficiència dels edificis, la digitalització i la seguretat de les instal·lacions.

FEGICAT representa més de 5.200 empreses instal·ladores i prop de 26.000  llocs de treball directes a Catalunya. Tot i això, el sector continua fortament condicionat per la seva estructura: predominen les microempreses, amb un 48,51% d’autònoms i un 29,31% d’empreses d’1 a 2 treballadors, fet que dificulta que el talent femení arribi de manera homogènia a tot el teixit productiu.

La formació professional: una porta d’entrada encara estreta

L’anàlisi de les dades realitzada per FEGICAT de Formació Professional a Catalunya en famílies directament relacionades amb el sector instal·lador evidencia que la presència femenina continua sent baixa, especialment a les especialitats més tècniques i elèctriques. En el curs 2024–2025, les dones representen:

• el 4,5% de l’alumnat a Electricitat i Electrònica,
• el 10,0% a Instal·lació i Manteniment,
• i el 6,8% a Energia i Aigua.

Aquestes dades ja apunten a una bretxa d’accés, però l’anàlisi de les graduacions mostra un repte encara més rellevant.

Un repte clau: la permanència i la finalització dels estudis

Les dades de titulació posen de manifest que una part molt significativa  del talent femení es perd durant el procés formatiu. En termes de finalització dels estudis:

A Electricitat i Electrònica, només un 24% de les dones que s’hi matriculen acaba graduant-se.

A Instal·lació i Manteniment, el percentatge baixa fins a aproximadament  un 21%.

A Energia i Aigua, tot i el menor volum d’alumnes, la taxa de finalització femenina és més elevada, al voltant del 35%.

Per a FEGICAT, aquestes xifres confirmen que el repte no és només  aconseguir que més dones accedeixin a la formació tècnica, sinó garantir que  les que hi entren puguin romandre, sentir-s’hi acompanyades i culminar els  estudis. En algunes famílies professionals clau per al sector instal·lador, només una de cada cinc dones que inicia la formació acaba titulant-se, una pèrdua de talent que el sector no es pot permetre.

Impacte directe a les empreses instal·ladores

Aquesta realitat formativa té una translació directa al teixit empresarial. Tenint en compte el predomini de microempreses i el baix volum de dones titulades, FEGICAT estima que actualment la presència femenina al sector instal·lador se situa, de mitjana, entre 0,25 i 0,40 dones per empresa, és a dir, aproximadament una dona per cada dues o quatre empreses. La presència és més elevada a les empreses de major dimensió, però continua sent molt reduïda en el conjunt del sector.

Nous rols i oportunitats de futur

Malgrat aquestes dificultats, FEGICAT constata una incorporació creixent  de dones en àmbits d’alt valor afegit. Aquesta evolució va en línia amb la transformació del sector, que cada vegada requereix més capacitat tècnica, rigor normatiu i competències transversals vinculades a la gestió de projectes, la transició energètica i la digitalització.

Un objectiu estratègic de país

“Promoure la vocació científica i tècnica entre les dones no és només una qüestió d’igualtat, sinó també una necessitat estratègica per garantir el relleu generacional i la capacitat del sector instal·lador per afrontar els reptes energètics i climàtics”, assenyala FEGICAT.

En aquest 11 de febrer, la federació fa una crida a trencar  estereotips, visibilitzar referents femenins, reforçar l’acompanyament  durant la formació professional i impulsar entorns educatius i laborals  inclusius, que permetin retenir i consolidar tot el talent disponible.

Us informem de la publicació del document “Preguntes freqüents en lesinstal·lacions de gas”, elaborat pel Grup de Treball de Nedgia i CONAIF, amb l’objectiu d’aclarir dubtes habituals i unificar criteris tècnics que afecten directament la feina de les empreses instal·ladores.

El document recull criteris pràctics que Nedgia aplica en els processos d’instal·lació, posada en servei i inspecció, i dona resposta a incidències detectades de manera recurrent en obra i en les visites de posada en gas o inspecció periòdica.

El document actualitza criteris clau sobre instal·lació, posada en servei i inspecció de les instal·lacions de gas, amb especial incidència en els treballs soterrats (només categoria A), les ampliacions de potència, els conductes d’evacuació i les preses de mostres.

També concreta requisits en altes i posades en servei, materials i unions permeses, i actualitza els procediments i terminis d’inspecció periòdica i del JCA.

Podeu accedir al document de preguntes freqüents a través del següent enllaç:

PREGUNTES FREQÜENTS – NEDGIA CONAIF FEBRER 2026