S’ha publicat el Reial decret Reial decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s'estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
Aquest Reial decret entrarà en vigor a partir del 02/01/2023.
La legionel·losi és una malaltia bacteriana d'origen ambiental que sol presentar dues formes clíniques diferenciades: la infecció pulmonar o «Malaltia del Legionari», que es caracteritza per pneumònia amb febre alta, i la forma no pneumònica,
coneguda com a «Febre de Pontiac», que es manifesta com una síndrome febril aguda i de pronòstic lleu. En ambdues situacions es pot presentar en forma de brots o de casos aïllats o esporàdics.
La legionel·losi és una de les malalties objecte de declaració obligatòria figurant, com a tal, a l'annex I del Reial decret 2210/1995, de 28 de desembre, pel que es crea la xarxa nacional de vigilància epidemiològica, sent els casos i brots objecte
de notificació a través d'aquesta xarxa, cosa que permet la recollida i anàlisi de la informació sobre casos i brots de legionel·losi per tal de poder detectar problemes, valorar els canvis en el temps i l'espai i contribuir a aplicar mesures
preventives i de control davant d'aquesta malaltia.
La infecció per Legionel·la generalment és adquirida en els àmbits comunitari i nosocomial, sent necessari distingir en la seva vigilància epidemiològica entre aquests casos i els associats a viatges o produïts en altres àmbits. En ambdós supòsits, la
malaltia pot estar associada a dispositius i sistemes que utilitzen aigua a temperatures que permeten la proliferació del bacteri i produeixen aerosols durant funcionament. Les variacions de la temperatura de l’Aigua al llarg del circuit hidràulic de la instal·lació, juntament amb l'estancament i la presència de biofilms o biocapa, les incrustacions calcàries, la corrosió o els precipitats minerals són factors que propicien la proliferació de Legionel·la.
Legionel·la és un bacteri ambiental capaç de sobreviure en un ampli interval de condicions fisicoquímiques, multiplicant-se a temperatures entre 20 ºC i 50 ºC. La seva temperatura òptima de creixement es dona entre els 35 ºC i 37 ºC. El seu nínxol ecològic natural són les aigües superficials, com llacs, rius, estanys, formant part del seu flora bacteriana sense descartar l’Aigua de mar. Des d'aquests reservoris naturals, la bacteri pot colonitzar els sistemes de proveïment i, a través de la xarxa de
distribució d'aigua, s'incorpora als sistemes d'aigua sanitària (freda o calenta) o altres sistemes que requereixen aigua per al seu funcionament, com les torres de refrigeració.
La presència d'aigua contaminada amb el bacteri en instal·lacions mal dissenyades, mal instal·lades, sense manteniment o amb un manteniment inadequat afavoreix el estancament de l’Aigua i l’acumulació de productes nutrients per a ella, com ara
llots, matèria orgànica, matèries de corrosió i amebes, formant una biocapa. La presència d'aquesta biocapa, juntament amb una temperatura propícia, explica la multiplicació de Legionel·la fins a concentracions infectants per a l'ésser humà. Si existeix a la instal·lació un mecanisme productor d'aerosols, el bacteri es pot dispersar a l'aire.
Els aerosols que contenen el bacteri poden romandre suspesos a l'aire i penetrar per inhalació a l'aparell respiratori de les persones exposades.
Comentaris